Hi ha projectes que s’inicien, però també hi ha projectes que arriben a la seva fi, almenys formalment; ja que estem convençuts que les llavors escampades per la feina realitzada encara estaran molt de temps germinant i donant els seus fruits.
Compartim amb vosaltres un escrit fet pel director de la Casa de Joves de Vila seca, Albert Roig; en aquest moment de tancament del projecte, al mateix temps que amb la il·lusió d’obrir altres.
Moltes gràcies Albert, moltes gràcies Laura, Rosario, Rosa, Núria, Simo, Dani, Lluisa, Anna, Beatriz, Yovanna,; equip actual de la Casa de Joves i a tots aquells que heu vingut a aportar-hi el vostre gra de sorra per a la construcció d’oportunitats i la transformació social, seguim, seguirem…

La Casa de Joves Vila-seca ha estat un projecte que va néixer just l’inici del mes de maig de 2006, fa 11 anys, amb el clar objectiu d’atendre a joves tutelats i ex tutelats, de 16 a 21 anys, i treballar per la seva inserció laboral, es parlava de residència de joves treballadors.

Malauradament, poc temps després d’iniciar el projecte esclata la bombolla immobiliària i la bancària i …, esclata tot, començant la crisi que hem viscut durant tots aquests anys i que encara arrastrem. Es destrueixen milers de llocs de treball i augmenta el número de persones a l’atur i en recerca de feina. Tota aquesta situació és desastrosa pel propòsit del projecte i per la inserció laboral dels joves, que si ja ho tenien complicat amb el baix nivell d’aprenentatges, situacions personals complexes, baixa autoestima i manca de projecte personal, manca de documentació, dificultats amb l’idioma, discapacitats, etc, això fa que se’ls multipliqui exponencialment les dificultats per optar al món laboral.

Però la Casa de Joves no es rendeix i va seguir amb el propòsit, però a més, poc a poc, ha anat especialitzant-se en el treball per l’autonomia, i, en la seva última etapa, ho ha estat fent centrant-se en el treball de les competències, per l’emancipació i professionals.

L’objectiu de la Casa de Joves Vila-seca ha estat la emancipació dels joves tutelats i ex tutelats que hi han residit, hem estat el pont de transició entre l’assistència i protecció dels menors tutelats i l’haver-se d’espavilar i ser autònom del major d’edat ex tutelat.

Copsant com els nois que s’incorporaven a la Casa presentaven unes grans mancances en la presa de consciència del seu protagonisme en la seva pròpia vida, mostrant-se molt dependents de l’adult en molts dels àmbits de la seva vida, es fa evident que més enllà de saber com es posa una rentadora o com es cuina un àpat, és fonamental que pugui fer-ho, pugui saber perquè ha de fer-ho i pugui experimentar les conseqüències de no fer-ho.

El plantejament final ha estat donar les eines generals, les competències, per assolir qualsevol dels objectius proposats, finalitzant aquest procés en el moment en que el jove es pot desenvolupar autònomament en els aspectes bàsics de la seva vida: formació/feina, salut, llar, hàbits quotidians, etc., podent així afrontar la vida autònoma amb el màxim de garanties possibles d’èxit.

Hem estat un recurs que ha atès a un total de 139 joves.

Més de la meitat d’aquests joves, un 53%, han estat joves estrangers, majoritàriament de Marroc (58%) i de Senegal (19%). Gràcies a aquest fet, podem dir que ens hem especialitzat en l’atenció a joves estrangers i en la gestió de la tramitació de la seva documentació: cèdules d’inscripció, demandes d’asil, passaports, permisos de residència, tramitació de NIE, renovacions de permís de residència, permisos de residència i treball, …

La procedència majoritària és de Centre d’Acolliment (32%) i de CRAE (26%).

La greu crisi econòmica i laboral que hem passat, ha fet que els percentatges de joves amb feina hagi anat davallant dràsticament, passant del 62% al 2006 al 3% d’aquest 2017. Això no ha comportat un augment d’inactivitat en els joves però, sinó que ha propiciat la possibilitat de formar-se, d’estudiar, resultant-ne que els joves han pogut estudiar més i sortir més preparats. Aquests 2017 el 91% de joves ha realitzat algun tipus de formació, des de cursos d’alfabetització i idiomes, fins a CFGM i preparació per CFGS, i només un 6% ha estat en algun moment sense cap activitat.

De la totalitat de joves, gairebé una quarta part, 31 (el 22%), han presentat algun grau de discapacitat. Això ha comportat l’especialització també en aquest camp, adaptant la metodologia de treball, reelaborant els itineraris d’emancipació i establint xarxa amb recursos que atenen i treballen amb persones amb risc social i discapacitat, ja que no es pot plantejar una emancipació autònoma, s’ha de comptar amb recursos específics i entitats que treballen amb persones amb discapacitat a l’hora de realitzar un itinerari de futur, requerint una supervisió continuada per mantenir els objectius que van assolint.

Com a xifres quantificables de la finalització dels processos, podem dir que el 61% dels joves que han residit a la Casa de Joves Vila-seca han sortit amb un nivell d’autonomia òptim per emancipar-se.

Un 9% ha seguit estant acollit i acompanyat per l’administració després d’haver residit a la Casa.

Un 5% dels nois han retornat amb algun membre de la seva família, majoritàriament en el moment de complir la majoria d’edat.

El 25% restant han estat baixes resultat d’un procés poc adequat, on un 10% d’aquest és degut a un abandonament del procés, un 9% dels casos han estat expulsats i el 6% han estat escapoliments sense retorn, essent baixa al complir la majoria d’edat.

Resultat d'imatges de 10 anys casa de joves vila secaDesprés d’onze anys, finalitza un projecte dedicat a acompanyar als joves en el difícil pas de la transició a la vida adulta, transició que se’ls dóna d’un dia per l’altre marcada pel compliment dels 18 anys, la majoria d’edat. Poder accedir a la Casa els oferia una pista d’aterratge per no estavellar-se de cop amb la realitat de la vida autònoma i sense dependències.

La Casa de Joves Vila-seca desapareix, però romandrà el seu esperit dipositat en el nou projecte que s’iniciarà a la mateixa ubicació i amb part de l’actual Equip Educatiu: el CRAE Llar Francolí.

Amb el projecte, també finalitza la meva tasca com a Director, podent dir que ha estat la meva millor experiència laboral, fins ara, havent après infinitat de coses sobre la professió i com a persona.

Vull agrair el suport de les persones que han confiat en mi durant aquest 6 anys i escaig, felicitar als professionals que han passat per l’Equip i s’han dedicat al projecte i als nois d’una manera incondicional i sempre amb la mirada a treballar pel millor per cadascun del joves que han passat per la Casa, i als professionals externs a la Casa que ens hem anat trobant pel camí i amb qui hem treballat molt estretament.

Albert Roig

Director de la Casa de Joves