Diuen que no hi ha millor cosa per conèixer-se a un mateix que carregar-se una motxilla a l’esquena i començar un viatge. Viatjar significa traslladar-se. Traslladar-se significa moviment. El moviment és vida, i la vida és un procés.

Aquelles i aquells que treballem amb joves tutelats sabem bé que un procés és l’acció d’anar cap a davant. I aquest accionar, està ple d’actes simbòlics que generen emocions conscients, i inconscients, en cadascuna, i en cadascun, dels protagonistes d’aquest accionar educatiu que vivim diàriament.

Les fronteres són límits, i aquests últims són la pedra angular amb la qual ens enfrontem dia a dia en la nostra experiència vital com a professionals de l’educació. Posem en joc els nostres propis límits, les nostres pròpies contradiccions, els dubtes, les pors i les experiències que ens han portat a dedicar-nos a aquesta complicada tasca d’acompanyar, i protegir, aquest procés d’anar cap a davant dels joves amb els quals convivim dia rere dia.

Per tot això, i per molt més, volem posar en valor l’acte, i l’acció, de viatjar. Literalment. Viatjar significa sortir d’una zona de confort. Diuen que l’espai que existeix entre aquesta zona de confort i els objectius, somnis o desitjos que tenim, és la zona màgica. Una zona on podem enfrontar-nos a aquestes contradiccions, dubtes i límits que tenim, per poder posar-los en joc i treballar aquestes emocions conscients, i inconscients, que ens ajudin a transitar aquest procés de vida en el qual estem immersos (el dels joves i els nostres).

I que millor manera per fe-ho que creuar fronteres físiques reals. Per situar-nos en aquesta zona màgica i treballar, amb elles i ells, aquests processos d’autonomia, tan contradictoris, per als moments que vivim i amb els joves amb els quals treballem.

Pot ser que l’entorn natural que envolta al CRAE Collbató, ens animi a l’Equip Educatiu a posar en pràctica aquest tipus de viatges. Ja ens agradaria poder fer molts més, però sempre que es pot, carreguem la furgoneta d’il·lusió i sortim a recórrer petits mons.

En aquesta ocasió creuem, literalment, la frontera de Catalunya i Aragó, i marxem als Ports de Beseit. Les queixes i males cares de molts joves, abans de partir, i deixar aquesta zona de confort, són habituals. Però una vegada comença el viatge és molt significatiu, i simbòlic, anar veient com de poc, les seves cares, els seus cossos, i les seves ganes van transformant-se, deixant-se portar per aquesta màgia de creuar fronteres reals, i sobretot simbòliques.

I per tot aixó seguirem apostant per la màgia com a pràctica i accionar educatiu. Almenys des de l’acte de sortir de la zona de confort i descubrir altres petits mons.